"L'educació, una prioritat?"
· Enric Ibarzàbal, mestre de primària. Girona.
(El Punt,12 de juny de 2005)

El títol d'aquest article ve donat per l'actual situació que es viu al Departament d'Educació. En la campanya electoral i també durant els primers dies de govern, molts polítics que avui governen s'ompliren la boca parlant d'educació i tot el que es volia fer per dignificar la professió docent i així millorar qualitativament l'escola pública.
Els sindicats representatius, elegits democràticament pel professorat, porten tot un curs "negociant" -de negociació n'hi ha hagut ben poca- amb el Departament d'Educació aquestes millores promeses. Les propostes que ens arriben són decebedores. Els punts bàsics per assolir aquestes millores com ara les ràtios (el nombre d'alumnes per aula), les plantilles, els recursos econòmics, etc., no han millorat en absolut, ans el contrari, creiem que hem anat endarrere.
Les darreres converses amb el director dels Serveis Territorials de Girona ens confirmen les pitjors expectatives: obliguen a mantenir el nombre d'alumnes per aula tant a infantil com a primària fins a 29 i només a partir d'aquí permeten fer desdoblaments (quan el Reial Decret 1537/2003, de requisits mínims dels centres, diu com a màxim 25). Suposem que les persones que prenen aquestes decisions fa temps que no trepitgen les aules. Com poden suposar que un mestre, tant de P3 a educació infantil com a 1r de primària, pot treballar amb garanties amb aquest nombre d'alumnes? Com es poden assolir nivells adequats de les competències bàsiques amb aquestes condicions? Això és només un exemple i en podríem posar d'altres.
I les construccions escolars: quins endarreriments porten? I les plantilles dels centres? Sobre això volem denunciar que no es cobreixen totes les substitucions, ni en el cas d'aquells professors que agafen assumptes propis i que, per tant, ja se'ls descompta del sou. Qui assumeix aquest horari en què els alumnes quedarien desatesos? I les malalties de curta durada que tampoc comporten susbstitucions, com hem de solucionar els problemes que generen quan al centre es produeixen diferents casuístiques a l'hora? Com veieu, els interrogants són nombrosos i les respostes, escasses. Una de les darreres actuacions poc serioses del departament ha estat la publicació del calendari escolar per al pròxim curs que, havent sortit publicat amb data de 24 de maig, demanaven a les direccions dels centres que ho resolguessin abans del 26, amb un consell escolar de cada centre pel mig. Com es pot fer això? La veritat és que si no ho fan més malament és perquè no poden. Des de la perspectiva d'un mestre amb més de 30 anys a la professió, fa la impressió que tot és una façana. Fins i tot sembla que volen posar la societat en contra del col·lectiu, perquè més enllà de la propaganda que s'ha fet a TV3, amb la setmana dels mestres, les declaracions de la consellera sobre l'any sabàtic que ens donaran, sense explicar totes les condicions, no porten pel bon camí. Seria millor que expliqués quines millores de plantilla hi haurà i quins increments de recursos econòmics s'abocaran a l'escola pública. Crec que el tema de l'any sabàtic és un gra de sorra en la immensitat de la platja.

Ens pensàvem que els governs d'esquerres tenien un tarannà diferent, més dialogant, més preocupats pel dia a dia dels centres i dels seus mestres i professors, i la impressió és que són molt lluny d'aquesta realitat. Molts ens sentim defraudats. Ara bé, de la mateixa manera que ara hi són, demà poden passar a l'altre costat. I tothom, un moment o altre, ha de passar comptes, ha de ser avaluat (terminologia molt d'ús i que agrada tant al Departament d'Educació). I la gent no oblida, ni tampoc perdona.