"Qui no plora no mama"
· Yvonne Schlünsen, mare d'alumne de l'escola l'Aulet de Celrà
(Diari de Girona, 11 de juny de 2005)

Durant una de les propassades setmanes, l' audiència de TV3 va poder disposar d'un d'aquests monogràfics, en aquest cas concret sobre la figura dels mestres, que tant ajuden a crear, reforçar, mantenir o canviar l'estat d'opinió vers algun aspecte que afecta a tota la societat. Malauradament aquest efecte alliçonador es difumina ràpidament en el temps.

Sense desmerèixer altres aspectes socials i defugint de tòpics i d'utopismes, sembla àmpliament reconeguda la transcendència de l'educació en el correcte desenvolupament de qualsevol societat. També resulta evident que la tasca educativa està en mans principalment dels pares i dels mestres, o dels mestres i dels pares.

Aquesta tasca, no pot ser duta a terme amb èxit sense un ens que l'ordeni, la reguli i la potenciï de manera eficient. Així doncs, l'administració pública i en aquest cas concret el departament d'educació és directament responsable de l'actual nivell d'educació dels ara alumnes qui d'aquí uns any seran els que determinaran el tipus de societat en què viurem.

En la societat actual, la relació entre els diferents gremis que la conformen i els organismes que la governen es mou sovint per un joc cada vegada més evident que es basa en el "qui no plora no mama". Partint de la base que l'administració pública és escollida democràticament per la societat és lògic pensar que electoralment la seva actuació es centra sovint en aquells aspectes que la societat electora prioritza. D'aquesta manera, aquells sectors que no ocupen un lloc prioritari en l'estat d'opinió de la societat i que requereixen d'una actuació per part de l'administració pública es veuen relegats a una eterna demanda que passa sovint per incomptables promeses incompletes fins que la mateixa insostenibilitat de la situació obliga a la mobilització. Per tant, davant situacions extremes només queda el buscar l'impacte sobre la societat per tal que aquesta faci pujar en el seu rànquing de prioritats una determinada problemàtica.

A l'escola l'Aulet de Celrà ens trobem ja en una fase en la que no ens queden més llàgrimes per plorar. Després de molts anys amb problemes d'espai que només el bon fer dels professionals del Claustre ha anat solucionant, la situació a la que s'ha arribat en aquest curs és del tot insostenible. Quan sales de professors i passadissos s'han de transformar en aules, quan cal fer fins a tres torns per dinar és senyal inequívoc de que el centre no passaria ni la menys estricte de les llicències d'obertura. Malgrat que s'aprofita cada metre quadrat i ja no en queden més, el nombre d'alumnes preinscrits pel curs vinent ja és a dia d'avui superior als del curs que acabem.

Més enllà de donar una visió catastrofista ni d'actuar amenaçadorament el que pretendrem a partir d'ara és estendre la nostra problemàtica al conjunt de la societat a fi de fer-la partícep de presents i futures activitats reivindicatives ja que de ben segur que aquesta situació no és exclusiva de l'Aulet de Celrà i, si res més no a la curta o la llarga acabarà afectant-nos a tots, fins i tot a la mateixa administració.