"Qüestió de prioritats"
· Quim Paredes i Baulida, representant dels pares i mares al consell escolar
(Diari de Girona, 12 de juny de 2005; El Punt 16 de juny de 2005)

A l'Aulet de Celrà hem dit prou. Tan greu és? Són 30 mestres que no poden fer la seva feina en condicions; són 410 nens i nenes que no poden gaudir d'una educació de qualitat. Són mancances físiques, d'espai, d'equipaments, de professorat; però la font del problema és una gran manca de sensibilitat envers el món de l'educació.

Catalunya és un país que es pot permetre el luxe de fer un fòrum de les cultures (del món...), amb una despesa pública exagerada i sospitosa; també es pot permetre un tren d'alta velocitat que esguerra el territori amb un cost social, ambiental i econòmic difícilment justificable. Però no ens podem permetre el luxe que els nostres fills, els que han de construir el futur, puguin gaudir d'unes condicions dignes a l'escola.

Així doncs, que és més prioritari en aquest país? El futur del formigó i l'asfalt o el futur de les persones? Davant l'obra pública, l'escola és una fotesa...

Segurament tot plegat és un cas de falta de previsió. L'Aulet té ordinadors des de fa deu anys (no us penseu, actualment en té 12 per a tota la comunitat educativa!), i des de llavors, que es guarda la informació digitalment, ja hi trobem demandes al Departament respecte a aquest problema. No hi ha hagut temps de reaccionar, fins ara, que ja és massa tard? Hem hagut de forçar aquest debat perquè algú es mogui i faci alguna cosa? Més que falta de previsió, tot plegat sembla inconsciència...

Si el PP va afavorir la privatització, vosaltres esteu abocant l'escola pública a l'abisme. Ens heu enganyat, però no heu aconseguit desanimar-nos en el convenciment que un país funciona si els serveis públics funcionen. Senyors del govern: l'educació pública, un servei bàsic, prioritari, no funciona.

A l'Aulet de Celrà hem dit prou. Tan greu és? Us ho estem posant molt fàcil: només us heu de treure els taps de les orelles i la bena dels ulls...