Resum de la primera reunió del MEC (Moviment Educatiu de Celrà)
(21 de juliol de 2005)

Presentació dels convidats per l'Ajuntament a la reunió:

En Quim Pujades (expare de l'ampa), la Montse Rivas (regidora d'ensenyament de l'Ajuntament), la Roser Adroher (professora de l'IES), en Jep Vila (exdirector de l'Aulet), la Maria Àngels Gasull (exdirectora i mestra actual de l'Aulet), l'Antònia Paradell (exdirectora i mestra actual de l'Aulet), la Rosa Ragolta (exdirectora i mestra actual de l'Aulet), l'Asun Balló (de l'equip directiu de l'Aulet), l'Àngels Miret (directora actual de l'Aulet), la Pilar Torner (mare i mestra), la Dolors (no sé el cognom) (de l'equip directiu de l'Aulet), en Pere Fortià (expare de la primera ampa), en Josep Brugués (pare), l'Eugèni Bofill (pare), l'Eduard Baulida (pare), la Carme Negre (educadora de l'escola trapelles) i la Maria (no sé el cognom) (educadora de l'escola Trapelles), en Jordi Reyner (pare), i la Fina Busquets (mare, de Juià).

La Montse Rivas -en representació de l'Ajuntament- presenta els assistents i obre el debat a partir d'un document de treball que la majoria ha pogut llegir prèviament i que es reparteix fotocopiat a l'arribada a la reunió. S'informa que aquest document és obert i no vinculant i ha estat realitzat per el grup de treball MEC, que ha sorgit de l'assemblea de l'ampa de l'Aulet. Tothom va prenen la paraula i el debat s'inicia còmodament. Durant dues hores ens entaulem amb un diàleg profitós que acaba amb un pica-pica tant interessant com la trobada, on es continua parlant del tema.

Els que ens hem reunit ho hem fet amb l'objectiu primer de promocionar la nova escola. Volem fer "de poble" per a poder dialogar amb els que faran l'escola, amb els qui la dirigiran i amb els qui l'hem d'omplir de nens i nenes. Es a partir d'un edifici escolar acabat de construir, que es forma un equip de mestres que inicien un projecte educatiu. Comencem la casa per la teulada, ja que encara no tenim ni escola, ni mestres ni alumnes, però com a poble podem fer consens per a buscar les condicions òptimes en l'espai escolar que animin a l'equip docent que vingui, perquè promogui un projecte educatiu singular.

L'ESPAI ARQUITECTÒNIC I LA SEVA IMPORTÀNCIA

EL primer acord a què arribem, és la importància que l'escola nova disposi d'un espai "on ens puguem veure les cares" (no tipus cinema), on es puguin reunir el conjunt d'alumnes i mestres per parlar. Aquest és un punt fonamental. L'amfiteatre de l'Aulet, ja hi era als plànols, i tots sabem el rol que ha tingut. L'Aulet és un exemple de la relació entre l'espai i el projecte escolar. L'escola del Remei de Banyoles (contemporània a l'Aulet) -que té la mateixa idea d'espai- també ha esdevingut una escola amb una identitat pedagògica molt forta. Ens cal buscar escenaris educatius òptims que permetin aconseguir coses singulars. Les idees van lligades als espais. Els projectes només funcionen amb espais adequats.

L'Ajuntament ens convida a fer una visita a l' escola de Lloret, que s'està construint. Allà podrem veure els equipaments, els espais, els materials. Sabem que fer edificis no es cosa de neòfits, ni tant sols dels mestres. Però és una oportunitat d'or que hi puguem participar. Aquí recollim l'experiència negativa de l'IES (ha tingut problemes amb els espais comuns, el gimnàs no funciona bé com espai de reunió) i la positiva de la llar d' infants "Els Trapelles" (l'equip de mestres existent ha pogut intervenir en les successives ampliacions que s'ha fet de la llar).

Com ha de ser l'arquitectura de la nova escola? Sabem que hi haurà un munt de coses acotades pels sistemes de construcció actuals i pels "standards" que té el Departament. Però pensem que hi ha un petit marge de decisió que fora bo poder-hi incidir. Es proposa que l'edifici de la nova escola, també estigui pensat per fer altres activitats d'esplai de lleure o les mateixes activitats extraescolars o d'altres d'interès pel poble.

L'Aulet arquitectònicament és pou sense fons pel manteniment. La nova escola ha d'ajustar-se als condicionants climàtics, també pot incloure energies renovables.

EL NAIXEMENT COMPLERT O A MITGES D'UNA ESCOLA

Durant el diàleg constatem l'incertesa que crea no disposar, a hores d'ara, de la informació clara i concisa sobre el naixement de l'escola i la reducció de l'altra. Sabem que des de Delegació es vol optar (i s'està negociant a Barcelona) per ofertar tota una escola d'una línia completa (P3-6è de primària) des del començament a Setembre 2006. Enumerem les avantatges que això suposaria:

1 Es la única mesura que permetria descongestionar l'Aulet amb poc temps. Si no es buida de manera ràpida, pot passar que continuï essent de dues línies durant massa temps. L'equip docent manifesta que la situació actual és insostenible per gaire temps. Tots ho sabem. A més a més el tancament progressiu d'una línia a l'Aulet, no ha d'implicar una pèrdua de recursos.

2 A la nova escola pot haver grups mixtes (per exemple P3 i P4 junts) com a solució per poder facilitar l'obertura complerta de l'escola amb un equip raonable de mestres. 3 Permetria que mestres de l'Aulet es poguessin plantejar formar un nou equip per iniciar la nova escola. Els mestres recelen d'apuntar-se a una escola que comença a mitges. Que el nucli inicial del nou equip pugui sortir del mateix Aulet es valora molt positivament. Per exemple donaria molta confiança als pares per a canviar d'escola. El projecte desenvolupat per l'Antoni Domènech va fet de reclam per a professors amb unes inquietuds especials, molts mestres amb plaça definitiva a l'Aulet l'han triat voluntàriament pel tipus de centre que ha estat. Serà important que si surten iniciatives des de l'equip del mateix Aulet, des del Departament es faciliti la migració d'un nucli d'equip (sense invertir puntatge professional).

4 Permetria a les famílies amb més d'un fill a diferents cicles, poder anar a la nova escola desplaçant tots els fills.

EL CONFLICTE DE PASSAR D'UNA ESCOLA A DUES

Hem parlat de la possible fractura social si hi ha un desequilibri entre les dues escoles. La generalitat determina els criteris de matriculació, però, es poden afegir criteris de baremació específics per a cada municipi en concret sense sortir de la legalitat? Recordem que el mateix Quim Bosch ens va alertar sobre aquest aspecte. Hi han experiències per demanar una zona de matriculació específica per equilibrar conflictes que ja estan establerts, per exemple els immigrants a Salt. En el nostre cas és difícil preveure aquest fet ara com ara. Les possibles mesures correctores d'un desequilibri, ben segur que es podran buscar i aplicar si són necessàries en el futur. La fórmula més idònia per potenciar l'equilibri social, cultural i lingüístic, és no esperar que l'escola nova s'ompli només, amb els que acabin d'arribar al municipi. Una altra opció es crear dues zones escolars però la proximitat física de les dues escoles no ho justifica i pot determinar més desigualtats.

Recordem que quan va néixer l'Aulet hi va haver cert conflicte social, encara que per motius ideològics, no econòmics o socials. No tothom va celebrar el projecte educatiu nou. Alguns pares van portar els nens a la privada, a Girona. La majoria però, no podien triar, l'Aulet era l'única escola del poble ja que les escoles velles és van tancar. Al mateix temps alguns pares de Girona es van interessar per aquest nou projecte i van portar els seus fills a Celrà. Inicialment el poble no veia amb bons ulls aquestes famílies que de fora portàvem els nens a escola a Celrà. A la llarga però, es va considerar un prestigi guanyat a pols per la mateixa escola. El nou projecte-mètode va ser molt explicat i finalment va quallar entre els pares i els nens. Els adults-assitents que han estat alumnes de l'Aulet no han deixat de manifestar el seu orgull i estimació a la seva escola. Els exalumnes estimen l'Aulet. L'Aulet és encara una marca de prestigi. Ara el cas és sensiblement diferent ja que tindrem dues escoles i -en principi- l'opció d'escollir quina volem per als nostres fills.

La nova escola neix a l'ombra de l'Aulet, i això pot ésser un bon incentiu. Instal·lacions noves, una ratio més baixa i el moment històric que representa iniciar un centre és un bon reclam per alumnes, pares i mestres. Als pares ens toca un paper molt important en aquest nou repte i així ens ho transmeten els membres de primera l'ampa assistents: recolzar en tot moment la tasca de l'equip de mestres per a tenir una base social per arrencar l'escola. Com a exemple ens expliquen que l'activitat de teatre a l'escola va arrencar d'un grup de pares de l'ampa, i ja sabem quan important és en aquest moment.

LES COSES S'HAN DE DEMANAR

Cal fer pressió si volem aconseguir coses. Les peticions davant del Departament d' Educació l'hem de fer tots junts: pares, ajuntament i mestres. Tal i com s'ha fet fins ara. La incògnita és que no coneixem els mestres de la nova escola. Però tampoc coneixem els pares ni els nens. Els que estem treballant per a l'escola nova ho podem fer sense cap prejudici, encara que no en siguem usuaris directes. Es proposa de convidar a n'en Quim Bosch a un d'aquestes reunions perquè sàpiga que treballem seriosament. Volem oferir un projecte d'escola ben fet i amb garanties d'èxit. Sabem que es un bon moment polític per a treure i publicitar idees que tinguin un contingut d'interès social i educatiu.

L'ABAST TRANSVERSAL DE L'EDUCACIÓ

El Consell Escolar Municipal pot esdevenir l'eina clau per a la coordinació de les diferents ofertes educatives (formals i no formals ) que hi ha al municipi. Pot coordinar, recollir demandes i informació per l'òptima gestió municipal dels recursos compartits. Els centres educatius de Celrà ja tenen les seves reunions de coordinació específica (bilaterals) però l'operativitat d'un ens com el Consell permetria una coordinació i gestió transversal de tota l'oferta educativa.

Parlem llargament sobre l'oferta del lleure, l'oferta no reglada. Es dóna -des de tots els participants-, molta importància al rol social dels esplais o similars, que ha Celrà malgrat l'esforç i dedicació d'un grup consistent de joves no ha reeixit com una proposta amb continuïtat. L'oferta de casal d'estiu no és prou atractiva, es veu més com una guarderia sense contingut educatiu. Ens centrem en l'oferta en el lleure pels joves. L'Ajuntament posarà en marxa un taller de teatre l'any vinent. Surt la proposta que hi hagués un local permanent per a joves. Un local de reunió, de trobada, animat o conduït per un responsable. De locals, el poble en disposa.

Per tot plegat sembla que el que hem estat parlant no es exclusivament sobre el naixement de l'escola nova sinó sobre el total de l'oferta educativa que el poble ofereix als infants i als joves. Es proposa no parlar de model sinó de moviment, Moviment Educatiu de Celrà. El grup de treball inicial, queda doncs ampliat als participants i l'obrirem des d'ara, a tot al poble per a que la participació col·lectiva sigui on només una garantia de pluralitat sinó un objectiu en si.

Vet-ho aquí. D'una banda tenim el CEM (Consell Educatiu Municipal) i de l'altra el MEC (Moviment Educatiu de Celrà). Les mateixes grafies en ordre oposat. Dues reunions de persones amb el mateix objectiu, el primer de caràcter institucional, el segon de caràcter popular.

Contacte: mec@celra.net